És un dels trastorns neurològics hereditaris més comuns que afecta aproximadament a 1 de cada 2.500 persones als Estats Units. La malaltia de CMT, també coneguda com a neuropatia hereditària motriu i sensitiva o atròfia muscular del peritoneu, abasta un grup de trastorns que afecten els nervis perifèrics. Els nervis perifèrics resideixen fora del cervelll i la medul·la espinal i proveïxen informació als músculs i els òrgans sensorials de les extremitats. Els trastorns que afecten els nervis perifèrics es diuen neuropaties perifèriques.
Tractament
No existeix cura per a la malaltia CMT, però la teràpia física, teràpia ocupacional, fèrules (tablilles) i altres dispositius ortopèdics, i fins i tot la cirurgia ortopèdica,poden ajudar als pacients a enfrontar els símptomes incapacitants de la malaltia.
La teràpia física i ocupacional, el tractament preferit per a CMT, inclou l'exercici per a l'enfortiment muscular, estirar el múscul i els lligaments, proves d'estamina i exercici aeròbic moderat. Els terapistes també suggereixen iniciar un programa de tractament precoç; l'enfortiment muscular pot retardar o reduir l'atròfia del múscul, pel que l'enfortiment muscular és més útil si es comença abans que la degeneració del nervi i l'augment en la debilitat del múscul acabin en incapacitació.
Els exercicis de estirament poden prevenir o reduir les deformitats comunes que resulten d'una acció no uniforme del múscul sobre els ossos. Els exercicis que ajuden a augmentar l'estamina o la resistència muscular contribuïxen a prevenir la fatiga que resulta de realitzar activitats diàries que requereixen força i mobilitat. L'activitat aeròbica moderada pot ajudar a mantenir una bona condició cardiovascular i una bona salut en general.
No hay comentarios:
Publicar un comentario